Serà dur trobar la teva absència,

obrir el calaix dels records,

amagat en algun racó de la memòria,

i després de compartir camins

que formen part del passat,

i ja han quedat enrere,

trobar un tresor ple:

 

ple de llargues tardes, al taller encantat, remenant ordinadors;

de dolces estones fent volar cordes i tecles plenes de músiques;

de màgiques fotos, carregades de vida i emocions;

d’imaginaris quadres cercant la llum dels colors;

de trobades familiars, amb tonades, velles cançons, i somriures de complicitat;

 

I els ocells, gàbies, cants, concerts…;

i els petits vaixells teledirigits, andròmines navegants de l’embassament;

i les històries en dues rodes, cercant rutes i llocs encisadors;

i…

 

I tota la gent que estimaves, que apreciaves, que valoraves, que admiraves…

 

Aquell cor tan gran, aquella ment tan oberta,

aquell món tan particular que anaves creant i ens convidaves a entrar,

La curiositat innata per descobrir, per investigar, per aprendre,

i per engrescar en la recerca, oferint recursos, idees, consells, criteris.

 
Tu sempre hi seràs amb nosaltres i en tot allò que hem après de tu.

 

Descansa en pau.

 

Una forta abraçada a tots els teus.

 

Àngel Daban

Girona a 15 de juny de 2016.