El que sigui però ha passat, el cicle de la vida no té una agenda exacte i les persones no en som una excepció, amic “Julián Solius” (així et tinc a l’apartat de Blogs Amics en el meu blog personal, i així seguirà)!
Sovint cada estiu trobàvem un moment perquè em mostressis les fotografies que havies fet durant l’any, amb un detall exquisit, un nivell que sabies que a mi mai m’ha obsessionat però que em fascinava veure-ho, per això jo no et mostrava les meves i perquè sabies on trobar-les, de blog en blog jeje; dos bloggers, dos veïns units per una passió: la fotografia!
Però aquesta vegada havia de ser diferent, perquè amb la meva Panasonic Lumix FZ 200 ja et podia sorprendre una mica, a més amb la universitat pel mig fa temps que no trobo continuïtat per realitzar posts nous i per això estava preparat per ensenyar-te el meu àlbum d’imatges, les més destacades dels darrers mesos.
Però com he dit al principi, el calendari de la vida és imprevisible, el que donava per fet ja no es donarà; les classes ja han acabat i després de molt temps ja puc tornar a Solius, però he fet tard, hem fet tard, el cicle de la vida s’ha creuat pel mig i no hi ha res a fer, absolutament res, només pensar que internet de debò travessa fronteres, com diuen, i creure que des d’on siguis t’arriba el senyal! De moment et penjo una sola foto, així m’asseguro que t’arribi, ningú sap quina connexió hi ha més enllà!
