Gràcies pare per haver-me donat tantes oportunitats per aprendre. Algunes de les teves inquietuds, moltes vegades passatgeres (per atendre la següent inquietud), les he pogut anar aprofitant al llarg de la nostra vida compartida.
La geologia: Els fòssils que anàvem a buscar quan era petit, en recordo un cargol ben guapo trobat a l’últim moment, de camí cap al cotxe, i la recompensa promesa: una bossa de patates a l’Snack Bar. Els matins d’estiu acompanyant-te a fer auscultació a la presa, evitant la calor dins les galeries humides i fresques. Acompanyar-te a canviar el paper del sismògraf, estar a fora la caseta fent salts i esperant la bronca per haver fet moure l’agulla hipersensible. Les històries que m’explicaves de quan treballaves a la construcció de la presa i la central. Excursions a les pedreres, a la recerca de minerals. Suposo que puc afirmar que sóc geòleg per culpa teva o gràcies a tu, tot i que mai vas suggerir-m’ho, ni tan sols una indirecta de quin camí seguir.
La informàtica: El primer ordinador, un Amstrad PC1512, una revolució a quatre colors i disquets de 512kb. El primer disc dur de 40mb. Les primeres impressores d’agulles sorolloses i paper continu amb foradets als costats. Les primeres gravadores de CD i després de DVD. Però vas acabar deixant el PC per tenir tot el món Mac (aquí ja no et vaig seguir tant). Tota aquesta evolució i revolució l’he poguda aprofitar al teu darrera, tant a nivell material com educatiu. Gràcies a tu vaig aprendre a dissenyar cosetes amb el Coreldraw; els primers retocs de Photoshop; alguns trucs piratilles per provar i aprendre programes nous; a no donar mai per perdut cap arxiu malmès; a no tenir por d’esventrar ordinadors buscant la part defectuosa (o a muntar-los sencers de zero). Tot això a nivell autodidacta, tu més manasses i desordenat, jo més pausat i metòdic, però recollint molts èxits i aprenent coses l’un de l’altre que mai hauríem après.
La fotografia: Moltes càmeres han passat per les teves mans, sobretot a partir de l’era digital. Aquí també m’he pogut aprofitar de les teves màquines “descatalogades”, quasi noves. Hem pogut compartir l’afició moltes tardes, passejant per la ciutat o buscant insectes (una altra herència, no material: la passió pels bitxos). Et vaig animar a compartir les fotografies als blogs, i he perdut el compte de tants que en tens, però intentaré agrupar-los i ordenar-ho tot perquè els teus nets et puguin conèixer bé.
L’amor i la curiositat pels animals: Llibres i vídeos d’en Félix Rodríguez de la Fuente a casa. Un escurçó atrapat a Susqueda i portat a casa viu perquè aprenguéssim a distingir-lo d’una colobra. Aquaris plens de peixos al teu estudi. Cria desmesurada de canaris de raça Roger (reconeixeràs que amb precàries condicions de salubritat). Amb la fotografia complementaves les dues aficions i n’ha resultat una bona col·lecció de bitxos “caçats”. Jo et vaig mig abandonar per anar a buscar-los sota l’aigua, però gràcies a la càmera els podíem compartir. Ha quedat pendent anar a retratar ocells als aiguamolls amb el teu telescopi terrestre quasi nou.
Però no ho he pogut seguir tot. Impossible. Amb la pintura i el dibuix artístic ho vaig intentar sense èxit de petit, a les classes que imparties com a professor a Amer. Però sí vaig heretar bé el dibuix lineal: 9.75 a la selectivitat (dues vegades), que em va permetre compensar les notes lamentables de Física. Amb la música tampoc me n’he sortit, ni ho he intentat, però t’he sentit moltes hores tocar el piano, l’acordió o la guitarra, i he sentit moltes hores de música clàssica al teu equip d’alta fidelitat. Algun dia potser m’hi submergiré. Ens has deixat una bona col·lecció de música.
Com a agraïment intentaré recopilar tota la teva feina en aquest blog, primer agrupant i ordenant el què ja havies publicat tu, i després miraré de fotografiar i catalogar els teus quadres i escultures dispersos a les cases de familiars i amics. M’hauria agradat fer-ho amb tu, però suposo que l’anar deixant les coses per més endavant també forma part de la teva herència: tenir sempre prou inquietuds per no donar l’abast.
